Avui em sento molt agraïda de poder compartir amb tu una entrevista que vaig fer a una dona a qui admiro: Ana Sánchez, creadora de la marca El Animal Emocional, terapeuta especialitzada en Comunicació interpersonal i Life coach.

Vaig visitar a l’Ana a Madrid, on viu amb la seva parella i la seva filla de 17 mesos.

La seva recent experiència en la maternitat i la seva feina com a terapeuta individual i de parella ens va portar a parlar sobre com podem aconseguir superar els reptes que suposa l’arribada del bebè, mantenint l’harmonia a la parella i a la llar.

Com hauríem de preparar la relació de parella abans de l’arribada del bebè?

La parella ha de preparar molt bé la comunicació. Sembla que amb això no estem dient res, però és la part fonamental. La comunicació té diferents capes: una capa que pot ser molt funcional -jo et parlo i tu m’entens- i després hi ha la part de la comunicació que consisteix a mostrar-me vulnerable davant teu.

“Important diferenciar un concepte: vulnerabilitat no és debilitat”

Com que no volem que la nostra parella ens vegi febles, i això s’ha associat sempre a la vulnerabilitat, no acceptem aquesta part de sentir-nos vulnerables ni tampoc que l’altre ens vegi així.

Per a mi, el fet de poder estar vulnerable davant teu, i viceversa, és la millor manera de preparar-se davant l’arribada del nadó, que és un esdeveniment molt intens a la vida de qualsevol parella.

Si es col·loquen els fonaments per a aquest tipus de comunicació, per viure la vulnerabilitat i comunicar-la, llavors hi ha una base sòlida per poder afrontar la incertesa i tots els canvis que comporta la nova situació.

 

 Què pot ajudar més al benestar de la mare en el primer mes de postpart?

El primer mes, la mare experimenta moltes emocions, és un mes caòtic. Totes les emocions negatives referents al naixement del teu fill les vius amb culpa, amb una càrrega emocional molt gran. Es desperten moltes coses: tristesa, enuig, cansament, dol…

“És normal que hi hagi un cert dol de com era la teva vida abans”

En el meu cas, vaig sentir molt dol de la vida en parella –ja res tornarà a ser com abans; mai més tornarem a ser dos… A part d’això, hi ha la por que li passi alguna cosa al teu bebè, a no saber gestionar la situació…

De sobte, és molt habitual sentir-te lligada a la personeta que ha arribat i aquesta sensació de pèrdua de llibertat no sempre és agradable. Mires al teu bebè amb molt d’amor, i a el mateix temps pots viure’l com un intrús a la teva vida.

Però tot això es viu amb molta culpa. – Com puc veure el meu nadó com a un intrús, com algú que està envaint el meu espai?

El que més necessita una mare és poder expressar totes les emocions per les quals està passant i tenir un aliat. El que en diuen tribu, començant per la parella, la família i també els grups de dones, que són molt necessaris.

I què pot ajudar al pare?

Pel que fa a la parella, penso que no se li ha d’exigir molta perfecció en aquest moment tan caòtic. Crec que podria ser un error. La teva parella hauria de ser el teu suport fonamental, però hauríem d’entendre que ell també necessita temps per assimilar aquesta nova realitat.

L’home viu moltes emocions com a protector de el niu. Vol donar suport a la seva parella (ser un aliat emocional) però, a el mateix temps, ser proveïdor de la família, i tot plegat és complex.

A vegades, ells arriben a sentir molta pressió d’haver de ser com una roca, on la mare es pugui agafar en aquest moment, per oferir la màxima seguretat i estabilitat.

A més, la situación pot complicar-se al voltant de la criança d’un bebè perquè hi ha altres persones (pares, sogres, germans, cunyats …).

A vegades, la parella pot sentir que s’envaeix el seu espai d’intimitat, però al mateix temps, no pot apartar aquests familiars perquè necessita el seu suport.

Crec que un dels grans beneficis de tenir l’ajuda d’algun familiar a casa és que la parella pugui aconseguir un petit espai per parlar; per poder expressar totes aquestes emocions. Seria molt important bloquejar, encara que siguin 5-10 minuts diaris, per estar els dos sols.

 

La dona està passant per una fase complicada, vivint un canvi físic i psicològic enorme. A l’home se’l deixa una mica de banda, però també necessita expressar-se. Jo crec que aquest espai serveix perquè puguin entendre’s.

A vegades el pare tampoc sap massa bé què fer. Hem de tenir present que el paper de l’home ha canviat molt al llarg de la història; ara està més implicat que abans i això significa adaptar-se a uns nous patrons.

En l’actualitat, la majoria d’homes compleixen un paper tradicional de proveïdor però, al mateix temps, també s’han convertit en cuidadors. I gaudeixen d’aquest paper i volen exercir-lo. Per això, tots dos membres de la parella han de permetre’s l’un a l’altre expressar com se senten cada dia. Sense aquest espai apareixeran molts problemes.

Quins són els conflictes de parella que veus més habitualment a la consulta?

Sobretot hi ha molta incomprensió. Des dels esclats de ràbia, a queixes o exigències.

En aquestes situacions tendim a parlar des del TU, per acusar. El que jo recomano molt és utilitzar la tècnica de comunicació des del JO. Per exemple: “Quan tu fas això, jo em sento trist”; “Quan ve la teva mare, em sento jutjada”; “Em sento un inútil quan la teva mare em diu que no sé agafar el bebè” (aquests dos casos, quan parlem de les respectives mares, és especialment delicat perquè es pot percebre com un atac, com una cosa personal).

Si ens acostumem a expressar-nos des del JO aconseguirem millorar molt la comunicació dins de la parella, sense ferir-nos l’un a l’altre.

També veig persones que necessiten escoltar certes coses de la seva parella però no l’hi demanen. Per exemple: diga’m que estàs molt orgullosa de mi, perquè he treballat molt.

A més, hi ha parelles que s’obliden que també són adults amb carreres, amb inquietuds i somnis que van més enllà del rol de pare/mare.

És molt necessari mostrar admiració i donar importància a allò que ens agrada de l’altre. Hi continua havent una necessitat de feedback positiu, per afavorir l’autoestima.

M’agrada molt quan a mig matí te’n recordes de mi i m’envies un missatge per saber com em trobo – M’encanta quan t’ofereixes per trucar a la meva mare perquè em sento molt cansada.

 

Avui dia, en el feminisme es parla molt del concepte de la Revolución de los cuidados. La dona, al llarg de la història, s’ha ocupat de la llar i ha portat tota la càrrega emocional.

La Revolución de los cuidados diu que l’home també hauria de compartir aquesta càrrega (organització de casa, així com la cura emocional de la família i el cercle social).

Per exemple: Fer un recordatori de l’aniversari d’un membre de la família; recordar que heu de parlar d’un tema important; pensar que a la teva amiga l’acaben d’operar i caldria anar a veure-la …

Ha sorgit aquesta consciència que l’home ha de començar a ser, també, el proveïdor de la cura familiar i compartir aquestes responsabilitats.

Els homes, generalment, s’encarreguen de les tasques domèstiques que tenen un principi i un final, per exemple: recollir cada dia els nens a l’escola. Però, que el 7 de febrer a les 17.00h té una vacuna i a l’endemà se’n van d’excursió, així que hauríem de preparar tal cosa, requereix una altra implicació.

Aquesta cura familiar ocupa espai i energia, no només física sinó també mental. Tot i que és cert que els homes cada dia estan més implicats en les tasques familiars i domèstiques, en termes generals, encara no assumeixen el mateix nivell de càrrega mental que les dones. Aquesta és, des del meu punt de vista, la gran revolució de la llar.

Com es concilia la criança dels fills amb la vida sexual de la parella?

Els primers mesos, ja sigui per les demandes constants del nadó, per l’esgotament o la manca de son, la gran majoria de persones viuen un gran canvi respecte a la seva vida sexual, és normal.

El més important és que hi hagi mostres d’afecte, de contacte. La dona durant el postpart viu una etapa d’autoestima difícil; el seu cos ha canviat, se sent incòmoda en moltes situacions, sobretot si ha tingut cesària o una episiotomia, i és possible que les relacions sexuals al principi siguin doloroses.

Les mostres d’afecte poden ser físiques, però també d’expressió verbal, de reconeixement.

És a dir, quan una parella té una combinació de mostres d’afecte físiques, verbals i una comunicació on la vulnerabilitat estigui molt present, això ajudarà a que puguin anar recuperant aquests espais com de forma natural. Requerirà un esforç, però val la pena.

M’agradaria recordar que l’amor d’una parella arriba molt als seus fills; ells respiren d’aquest ambient.

“L’harmonia en la parella és l’harmonia a la llar”

Hi ha teories que diuen que quan una parella discuteix els fills no ho poden entendre, i creuen que ells són els culpables.

Que els nens arribin a un món on els seus pares s’estimen i es donen mostres d’afecte és el millor regal per a ells.

Com gestionar les tensions o desacords amb la sogra o mare?

Primer: Explica a la teva parella com et sents quan et diuen alguna cosa, evitant els atacs. ¿Com ho fem? Parlant des del JO.

Segon: Analitzar per què et molesta que et diguin això. Què t’està passant a tu? Perquè, potser, la que s’està jutjant ets tu mateixa. Per aquest motiu, precisament, aquests comentaris poden ferir-te. Si hem treballat la vulnerabilitat, podrem verbalitzar a la nostra parella el malestar que sentim i entendre què està passant realment dins nostre.

Tercer: Ser molt estrictes amb els horaris de visita. És recomanable tenir unes normes establertes i seguir-les, sobretot quan ja ha passat el primer mes, i tothom comenci relaxar-se una mica. Per exemple: a aquests hores agrairíem no rebre visites, demanem que abans de venir a casa ens avisin, etc.

Recomano parlar de com gestionarem les visites a la recta final de l’embaràs, per tenir una bases sòlides quan arribi el nadó. Sempre es podran anar adaptant aquestes normes a mesura que es vagi vivint l’experiència.

Si et sents vulnerable i esgotada per marcar els límits als altres, hauries de demanar ajuda a la teva parella. L’home agrairà molt que li diguis què necessites. Pot ser el teu major aliat en aquest aspecte, com a protector de la família i, si li ho demanes, s’ho prendrà molt seriosament. Estic segura que t’ajudarà.

Com tractar el judici quan ve des del teu propi interior?

A la maternitat hi ha un concepte molt dual, de bona i mala mare. Això genera molta culpa.

Aquesta part de judici intern i perfeccionisme és especialment dur durant el postpart. És una part de tu mateixa. Jo el que faig és “asseure’m amb ella al sofà”. 

L’abraço i li dic: – Ja sé el que penses, però m’asseuré amb tu aquesta tarda. Pots seguir jutjant-me, exigint-me. Sé que ets aquí. Sé que de vegades m’has ajudat; ara no m’estàs ajudant, però vull estar amb tu.

   

Aquesta veu interna pot viatjar amb tu al cotxe, acompanyar-te quan tens un projecte nou. Abraça-la, té coses a dir-te. A vegades l’escoltes; altres vegades, li dius: Això no ho escoltaré perquè no tens raó.

En comptes de patir lluitant contra aquesta veu, fes que t’acompanyi i observa què pot explicar-te avui. Que sigui la teva aliada també en aquest procés. Hi ha dies que t’acompanyarà el dia sencer, d’altres que no hi serà. A la maternitat convius amb aquesta part de tu més crítica, així que et recomano abraçar-la.

Un dels millors regals que pots donar al teu fill és que gaudeixis de la vida i siguis feliç en parella.

Quan el nen veu que respectes els teus espais, ell aprendrà a respectar els seus

Un altre dels grans regals per al fill és sentir que els seus pares s’apassionen per alguna cosa. Això li ho vull dir més a les dones. Que busquin els seus hobbies, que es realitzin en ells; que es trobin a si mateixes en una altra cosa que no sigui la maternitat.

Com treballes com a terapeuta?

Quan una parella em contacta, els truco i els explico com treballo. És una trucada molt curta, d’uns 20 minuts, on els explico en què consisteix la meva teràpia i com puc ajudar-los. Per la seva banda, els demano que m’expliquin una mica quins problemes tenen i els comento amb quina freqüència podríem veure’ns.

Jo recomano un cop a la setmana, amb una sessió d’1 hora i mitja. A part de les sessions presencials a la meva consulta, també treballo per Skype i no només a Madrid.

Les sessions poden ser en castellà, català i anglès. Per a mi és molt important donar el mateix espai als dos membres de la parella, treballant des de la imparcialitat i el no-judici, ajudant-los a comunicar-se millor i sobretot a mostrar-se més vulnerables l’un amb l’altre.

PROMOCIÓ ESPECIAL 

Fins el 6 de abril: 40% de descompte per fer una primera sessió amb l’Ana de El Animal Emocional

Amb el codi: MCBlog 

info@elanimalemocional.com

Pots seguir a l’Ana a través del seu web El Animal Emocional – Instagram Youtube

3 llibres per als pares i mares que vulguin saber més sobre el tema:

  • El buen amor en la pareja, de Joan Garriga. Aquest psicoterapeuta parla de com hi ha diferents tipus de parella i com podem trobar la fórmula que ens funcioni a tu. Insisteix que no hem de buscar la felicitat a la parella i desmunta mites que ens han ensenyat des de petits.
  • ¿Dónde están las monedas?, també de Joan Garriga, en el qual reflexiona sobre com perdonar als teus pares. És un llibre essencial.
  • Inteligencia erótica, d’Esther Perel, una de les meves terapeutes de parella preferides. En aquest llibre posa l’accent en la millora de l’erotisme i la passió en la parella sobretot centrant-se en les relacions més llargues i que veuen difícil aquest renéixer de la flama.

Un mantra per recuperar la pau en moments de caos:

Saber expressar que estic trista i preocupada i demanar ajuda em fa forta.

3 Hàbits que ens ajuden a cuidar-nos i recuperar energia: 

          1. Desconnecta de grups de whatsapp amb males notícies i rumors. 

          2. Dedica’t tot el temps que puguis a estar sola sense interrupcions.

          3. Practica la comunicació no violenta, comunica els teus sentiments des del JO.

Guilty pleasure: Els Huesitos. L’altre dia vaig descobrir que la meva parella n’havia amagat un paquet sencer a la tauleta de nit. La quarantena fa estralls.

Un lloc kid-friendly per anar de vacances amb nens: Eslovènia. La gran desconeguda. Neta, segura, preciosa. Un lloc apassionant.

Un lloc per fer una escapada romàntica i reconnectar com a parella: Feu una repetició de la vostra primera cita. Deixeu el mòbil a casa.

Gràcies Ana!

 

accedeix a més contingut, noves històries al blog i promocions en exclusiva

SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER

L´ESTUDI

C/ Muralla Sant Domènec
nº13, 2n 2a
08241 Manresa